AMPGIL
Ens pots trobar cada dimecres de 18h a 20h al Casal Lambda de Barcelona (Avinguda Marqués de l'Argentera 22, Barcelona)

T'escoltem!

 





 Sabies que...
Com major és l'índex de rebuig familiar durant l'adolescència s'associen significativament repercussions negatives a la salut física i mental dels joves adults LGTB.

Els intents de suïcidi per part del col·lectiu LGTB es redueixen un 840% en funció de la resposta familiar.
 
 


Faqs

Inici >> Notícies :: Articles :: L'homosexualitat a debat

Titular notícies

L'homosexualitat a debat

Diumenge 3 Octubre 2010

Dins de l'ampli debat sobre l'origen i el diagnòstic de l'homosexualitat dut a terme des de finals del segle XIX, hi ha una sèrie d'elements que s'han anat aclarint progressivament. Aquest article presenta algunes de les conclusiones extretes sobre l'estat actual de la qüestió.


L'homosexualitat a debat

Dins de l'ampli debat sobre l'origen i el diagnòstic de l'homosexualitat dut a terme des de finals del segle XIX, hi ha una sèrie d'elements que s'han anat aclarint progressivament. Si fos possible, doncs, extreure'n algunes conclusions sobre l'estat de la qüestió als nostres dies, hauríem de posar de relleu els punts següents:

• El fet homosexual sembla una dimensió inherent a tota sexualitat humana i a moltes espècies del regne animal. Pertany, doncs, a la naturalesa.
• Aquesta dimensió ha estat organitzada, reconeguda i experimentada de manera molt diferent a través del temps i de l'espai per les diverses societats i cultures.
• La civilització judeocristiana s'ha distingit per afavorir una actitud de rebuig i de condemna. Aquest rebuig ha influït notablement els corrents d'opinió pública, les disposicions legals i sociopolítiques, així com els enfocaments amb els quals la ciència occidental ha plantejat la qüestió.
• A aquest rebuig s'hi afegeix el que la psicoanàlisi, particularment, ha posat de manifest. Segons alguns psicoanalistes, aquesta dimensió de la sexualitat humana mobilitza fantasmes inconscients que, generalment, posen en funcionament defenses no sempre saludables ni per al mateix subjecte ni per al seu grup social.
• No obstant això, s'aprecia una progressiva i cada cop més decidida tendència a deixar l'homosexualitat lliure de connotacions negatives, no tan sols en l'àmbit ètic i legal, sinó també en el de la interpretació i diagnòstic clínic.
• La imatge social i pública de l'homosexualitat a les nostres societats occidentals evoluciona en la mateixa direcció que les disciplines científiques. Els mitjans de comunicació, l'art, els moviments d'opinió, la política, etc., manifesten conjuntament una valoració diferent i una progressiva tolerància de l'homosexualitat. Els estereotips comencen a ensorrar-se.
• Malgrat tot, encara hi ha amplis sectors de la població que mantenen nombrosos prejudicis sobre l'homosexualitat.
• En el camp religiós s'observa una reconsideració del tema pel que fa a la interpretació teològica i a l'avaluació moral, tot i que, a nivell institucional, no totes les esglésies presenten la mateixa dinàmica de tolerància. El catolicisme és el sector institucional (no en les seves bases, sinó en les seves reflexions teològiques o morals) que manté posicions, en certa mesura, inamovibles.
• En el canvi de consideració de la condició homosexual ha tingut un paper determinant l'obertura de la investigació a espais aliens als àmbits clínics que, en el seu moment, substituïren els religiosos, morals i penals en la teorització del tema. Ha estat a l'espai clínic on la ciència ha realitzat les consideracions més negatives sobre l'orientació homosexual.
• El debat sobre l'origen i el diagnòstic de l'homosexualitat es manté obert en tant que existeixen encara una sèrie de punts foscos que impedeixen tancar definitivament el tema. Un seguit d'interrogants sobre les causes últimes de l'orientació homosexual romanen encara en el terreny de les hipòtesis que s'han d'aclarir.
• Cada cop va guanyant més espai la hipòtesi que només una actuació conjunta d'elements biològics, psicològics i socials, en diversos graus d'interacció, podria donar lloc a una orientació homosexual prevalent, generalment establerta des de molt aviat. Les potencialitats existents a cada un d'aquests diferents ordres només s'activarien en la mesura que els altres també ho facilitessin.
• La majoria dels especialistes de les diverses branques de la salut ja no consideren que l'orientació homosexual sigui l'expressió d'un dèficit de maduresa humana, d'una malaltia o d'un conflicte que genera un trastorn a la persona homosexual.
• Es va consolidant, doncs, la idea que l'homosexualitat no constitueix una entitat clínica i que els conflictes psíquics, de qualsevol tipus, els podem trobar tant a l’homosexualitat com a l'heterosexualitat.
• L'opressió i el rebuig social interioritzat es considera el factor més important de conflicte i de patologia per als subjectes amb una orientació homosexual prevalent. Aquest element és el que fa que, probablement, puguem trobar un grau major de neuroticisme i de conflicte psíquic a la població homosexual que no pas a l'heterosexual.
• El conjunt de dades obtingudes fins al moment fa que, cada vegada més, la pràctica psicoterapèutica hagi de centrar els treballs i objectius bàsics en l'adaptació de l'homosexual a la seva condició i en l'alliberament dels elements neuròtics que s'hi associen. És cada cop més rar el projecte psicoterapèutic de canviar l'orientació afectivo-sexual que, per altra banda, es considera molt problemàtic, a causa de la profunda resistència de tota orientació afectivo-sexual a deixar-se modificar.


Últimes Notícies

L'espai dels socis
Usuari:
Contrasenya:
 


Àlbum de fotos

Grup familiars persones TRANS:




Amb la col·laboració de:












Segueix-nos!:
 
 
 
O subscriu-te al butlletí