Recerca d'identitat
Si el coneixement que es té sobre l'homosexualitat és el coneixement simplista i superficial que sol tenir la majoria de gent que no s'ha trobat amb un cas proper i personal, és fàcil vulgaritzar sobre el tema. Què sabem dels raonaments incerts, dels dubtes i de les preguntes que, en un moment o altre de la seva vida, es fan els gais i les lesbianes?
Alguns joves, al començament, tenen una greu crisi d'identitat perquè viuen la seva orientació homosexual com:
- Una humiliació que han de mantenir en secret per por.
- Un sentiment que han de rebutjar perquè no se senten "normals" com la majoria de joves de la seva edat.
- Un sofriment que, per por del rebuig, no poden o no s'atreveixen a compartir amb ningú fins que no se sentin més segurs.
- Quelcom que no saben com afrontar.
I es pregunten:
- Per què no sóc com tothom?
- Si els meus pares ho saben m'estimaran igualment?
- Com els ho puc dir, sense dir-los-ho obertament?
- Ho he d'amagar, però fins quan?
- Em rebutjarà la meva família?
- Com puc dir-los que no m'atrauen les noies/els nois?
- Què pensaran de mi els meus amics?
- En una societat heterosexual, trobaré una feina per a mi?
- Hauré de tancar-me en un gueto?
- Hauré de viure sempre clandestinament?
- Sóc normal?
- Sóc una cosa estranya?
- Quin tipus d'amor podré viure?
- Estic condemnat a no poder viure un amor "normal"?
- Em sento limitat. Aquestes limitacions les hauré de viure tota la vida?
Després de conèixer tots aquests neguits, podrem continuar mirant-nos l'homosexualitat com un fet banal? És evident que no, ja que per posar fi a tant de sofriment innecessari cal que tothom entengui que l'homosexualitat només és una variant de la sexualitat, i que els gais i les lesbianes puguin mostrar-se tal com són.
