Entendre la homosexualitat
Concepte d'homosexualitat.
L'homosexualitat és l'orientació sexual de les persones que se senten atretes per persones del mateix sexe. És un impuls que neix i surt de dins sense que es faci res per dirigir-lo en un sentit o en un altre.
Així com no escollim el sexe, tampoc no podem escollir la vivència afectiva ni l'expressió de la sexualitat. Per tant, no podem seguir considerant l'homosexualitat una perversió, sinó que l'hem de considerar més aviat una variant de la sexualitat.
Afinitats i similituds entre heterosexualitat i homosexualitat.
Avui dia, es pot afirmar científicament que, des del punt de vista funcional, l'homosexualitat i l'heterosexualitat tenen més punts de semblança que de diferència. Per tant, objectivament, no hi ha una orientació millor que l'altra. Simplement hi ha una variant de funcionament.
Quan ens plantegem el fet homosexual a partir dels casos que ens arriben a la consulta clínica, a mesura que ens endinsem en el problema d'aquestes persones i en el sofriment que moltes evidencien perquè ni es comprenen a si mateixes ni són compreses pel seu entorn familiar o social, no podem restar indiferents.
Els esquemes canvien, quan ens adonem que l'important no és que davant nostre hi tenim un homosexual, sinó que hi tenim una persona que sent la sexualitat d'una manera diferent de com la sent la majoria.
Puc dir el mateix que va dir el psicòleg, sexòleg, metge i sacerdot francès Marc Oraison: "Ja no puc pensar de la mateixa manera que al començament".
L'homosexualitat: un fet real universal.
L'homosexualitat no és ni anormal ni antinatural, i tampoc no és en si mateixa una psicopatia. Per tant, ja és hora que es deixi de considerar com una malaltia. El problema s'esdevé quan es tracta, no tant de pretendre modificar la conducta homosexual d'un individu, com d'ajudar-lo perquè s'accepti i assumeixi la seva realitat amb pau i equilibri interior.
Aquesta dificultat és deguda a la rigidesa social amb l'homosexualitat i els homosexuals que encara hi ha en molts sectors. El pes de la tradició i de la cultura victoriana encara es fan notar massa.
Trencar esquemes sobre l'homosexualitat.
Cal trencar la concepció falsa que els homosexuals són gent pervertida i obsessionada pel sexe. S'ha donat un estereotip massa radicalitzat del fet homosexual. Culturalment, en la societat, pesa aquest model de conducta homosexual denigrant. Això no fa justícia al gran nombre de persones homosexuals sanes, respectables, dignes, serioses i equilibrades. Massa sovint, als homosexuals els consideren persones malaltes i desequilibrades afectivament i emocionalment. I això no és cert.
S'han fet estudis que demostren que hi ha el mateix percentatge de persones emocionalment sanes i equilibrades en grups d'homosexuals que en grups d'heterosexuals. Homosexualitat i patologia ja no són termes sinònims.
Hi ha una gran similitud entre homosexuals i heterosexuals. El que passa és que sempre s'ha jutjat massa a partir de models heterosexuals. S'hauria de reconèixer que allò que té valor de supervivència en un context heterosexual pot ser perjudicial en un context homosexual i viceversa.
Els mecanismes que lliguen a la vida els homes i les dones heterosexuals no haurien de ser necessàriament utilitzats com a models per a jutjar el grau d'adaptació dels homosexuals.
La persona homosexual també és capaç d'estimar.
Hi ha sempre amor, en les relacions heterosexuals?
Pressuposar que només en l'heterosexualitat hi ha una veritable relació humana, en aquests moments, és un error greu. Marc Oraison nega que en l'homosexualitat no hi pugui haver una autèntica relació afectiva i que la relació afectiva sigui exclusiva de l'heterosexualitat.
La normalitat de l'homosexualitat és una qüestió cultural.
Segons Marc Oraison "Tota cultura es fonamenta en una certa representació de l'home i de les seves reaccions amb l'entorn, i qui no s'ajusta a aquesta representació és considerat anormal.
Tanmateix, aquesta llei cultural és normativa, és a dir, imperativa: cal ésser normal per trobar un lloc en la cultura en qüestió... Segons aquesta perspectiva exclusivament cultural, és evident que el fet homosexual es tracti de diferents maneres segons les cultures... Segons aquesta perspectiva cultural, el terme normal és, doncs, essencialment relatiu a unes concepcions variables".
Ésser homosexual no és cap tara.
L'orientació homosexual no disminueix el valor humà de la persona, ja que els valors humans no depenen de l'homosexualitat o de l'heterosexualitat, sinó del conjunt dels nivells integradors de l'individu.
És cert que el fet de ser homosexual suposa per a moltes persones una dificultat enfront de la societat, però de cap manera no és una tara.
L'acceptació de l'homosexualitat és purament cultural i no moral. L'homosexualitat és solament "un fet" de la vida que cal acollir, comprendre i acceptar. No es pot jutjar ni considerar com una falta, un pecat o un vici.
L'homosexual és una persona.
Els homosexuals són veritablement com les altres persones.
Davant d'aquesta realitat, l'única alternativa possible és un canvi de mentalitat.
No etiquetar ningú pel fet de ser homosexual.
És molt important que anem veient la realitat. No es pot etiquetar ningú per la seva orientació sexual, perquè si posem etiquetes a les persones homosexuals, també n'haurien de portar les que són heterosexuals. L'etiqueta margina i desvalora. No podem humiliar ni encasellar ningú pels seus actes o per les seves tendències.
Sovint, es jutja els homosexuals amb estereotips i prejudicis, sense tenir en compte que són persones normals, però amb una orientació sexual diferent de la de la majoria. Davant d'aquesta realitat humana hauríem de tenir una actitud respectuosa: ni riure-nos-en ni aplaudir, sinó acollir, comprendre i estimar.
